Liceu Opera Barcelona,
Palau Robert, Barcelona
Col·laboradors: Daniela Tramontozzi. fotos: Adrià Goula.

L'exposició s'emmarca dins dels actes institucionals per a commemorar els deus anys de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu. L'exposició s'estructura en quatre episodis (“Abans” - anys previs a l'incendi-, “Llavors” -la reconstrucció-, “Després”- els 10 anys commemorats- , i “Demà” -el futur). Cada un d'aquests episodis es localitza en unes respectives sales amb configuracions diferents. La jerarquia dels episodis respon a motivacions curatorials, marcant així dos punts de major intensitat: la reconstrucció del teatre, com a punt central, i el futur (tecnològic) de la institució, per venir.


El nostre projecte s'inspira en la isòptica de la sala central del Liceu, i la imatge clàssica que la representa --el logo de la institució; així sorgeixen unes primeres aproximacions al llenguatge de l'exposició, que es concreten en unes estructures ovoides que defineixen les quatre sales de l'exposició. Sota la influència de les geometries presents en l'obra escultòrica de Richard Serra, el projecte distingeix entre els espais lineals (en la primera i tercera sala) i els espais-auditori (segona i quarta sala). Els primers, acompanyen amb una geometria lineal un discurs curatorial cronològic mentre que els segons són els punts nodals de l'exposició, on es concentra l'energia. Així sorgeix un primer auditori, central i tancat, on el visitant és part de la reconstrucció del teatre: un ovoide on la projecció d'un vídeo a gran escala del procès de la reconstrucció engloba maquetes i reproduccions de parts del projecte. Finalment, i per concloure l'exposició, un últim espai, amb clara voluntat tecnològica, format per dos auditoris contraposats que exhibeixen les tecnologies ja incorporades en el teatre actualment, i quines repercussions i visions té la institució per a un futur pròxim i llunyà.


Paral·lelament, el projecte recupera un sistema expositiu de cost molt baix, experimentat amb anterioritat, però converteix el sistema original –lineal i cartesià-- en un sistema orgànic i lliure, capaç d'apel·lar a superfícies tridimensionals complexes i generar espacials canviants al llarg d'un recorregut extens. La decisió d'incorporar el llenguatge de les teles, sorgeix per a dues raons clares: per una banda, les restriccions pressupostàries i la flexibilitat de generar diferents espais en una exposició sempre canviant; per altra banda, la necessitat de generar un efecte espaial sobre el visitant combinant contingut i continent, ja que la majoria del material en l'exposició és audiovisuals projectats a gran, petita i mitjana escala. Així doncs, es busca generar un espai proper a la il·lusió i màgia de l'òpera, per donar-li un caràcter festiu, solemne i commemoratiu a l'exposició.

 

Avenir #1a ppal 1a,
08006 Barcelona
Tlaxcala 180 PB, 06170
México D.F.