Religions & Cultura.
Palau Robert, Barcelona.
Col·laboradors: Daniela Tramontozzi, Manuel Tojal. Fotos: Santiago Garcés
Lexposició, que exposa la història de les religions a Catalunya i la seva relació amb la llengua, sestructura en sis temes els quals, cada un dells, es desdoblen en dues subtemàtiques; els continguts sexpliquen majoritàriament mitjançant documents i/o llibres. La intenció del projecte és des de linici ajudar des de la configuració espacial lestructura de lexposició, per a col·laborar des de la forma, en tant que possible, a la lectura integral del discurs curatorial. Paral·lelament, i també com a punt de partida del projecte, es va plantejar un disseny del muntatge que fos senzill, econòmic i sostenible.
Lexposició es concep com una successió de contenidors uniformes, que reforcen la tesi curatorial de tractar totes les religions de forma equivalent; aquests contenidors són creuats per un eix vertebrador que uneix tots els espais, i conseqüentment, totes les religions. L'homogeneïtat que sestableix en el muntatge només es trenca en punts singulars, com són lentrada o els remats visuals del corredor central. En aquests, es reforcen les visuals amb peces dalt valor simbòlic o formal, col·locades estratègicament en el disseny: unes campanes a lentrada que permeten la interacció amb el públic; i una projecció colorista amb continguts festius i l'escultura amb gran valor històric, en els extrems daquest eix.
Front aquest muntatge voluntàriament homogeni, el color i la diferencia són proporcionats per la il·luminació: saplica una àmplia paleta cromàtica generada tan sols per filtres de colors i intensitats de llum, que banyen murs, textos i reproduccions de peces (mai originals), generant un ritme i una cadència a una exposició voluntàriament repetitiva en la seva forma.?
Quant a la materialització dels contenidors, el projecte busca en la seva tectònica lexpressió més pura de lausteritat. Una clara aposta per un material dorigen reciclat, i reciclable, el cartró corrugat, està a lorigen del projecte. Al cartró, que es presenta apilat creant grans estibes, se li practiquen uns buidats per a contenir les peces; linterior de les peces, necessàriament folrat per motius de seguretat i manteniment de les peces, es fa amb fusta estàndard, sense tractaments ni acabats; finalment, un vidre senzillament cargolat, sense més detall que la modulació regulada entre la totalitat de les vitrines, actua com a protecció de les peces. La totalitat dels materials seleccionats responen doncs, a una busca recurrent de lausteritat i de la voluntat duna arquitectura efímera sostenible, i sobretot, continguda.