El valor de l'edifici d'habitatges de la Roma recau, a parer nostre, en el seu valor arquitectònic, però sobretot per treballar en la consolidació urbana d'un teixit d'aquesta zona de la Ciutat de Mèxic establert en el segle XIX i a principis del segle XX. El projecte promou la recuperació de l'estructura arquitectònica, tot incorporant nous usos per a enriquir l'entramat social i d'usos d'una zona en ebullició de la ciutat. Així, la intervenció busca respectar al màxim l'edificació existent, tant com posar en valor les propietats constructives inherents a la mateixa. La proposta intenta ampliar l'estratègia de conservació del patrimoni i aposta per una proposta que respecti els paràmetres internacionals, no només mantenint la façana o la primera crugia de l'edificació, sinó pràcticament la totalitat de la construcció principal. Més enllà del manteniment de l'edificació, es pretén preservar-ne l' 'essència'.

És important comentar que no només es conservaran i repararan tots els acabats originals, sinó que el projecte busca mantenir en tant que possible les distribucions i les configuracions dels espais actuals. La intervenció és atrevida en el replanteig dels accessos: la generació d'un gran pati central permet centralitzar aquests accessos, però sobretot, millorar la qualitat lumínica i higiènica de la gran majoria de les estances interiors de l'estructura existent. El projecte recupera el buidat en planta per créixer en alçada; i tot i mantenir la distribució i l'estratègia d'ocupació del sòl en aquesta ampliació, la intervenció distingeix clarament entre preservació i ampliació. Així, el nou pati genera un nou modus vivendi, amb una façana interior que respongui a aquesta nova identitat, però el projecte en la seva totalitat busca distingir entre allò que era original de les noves intervencions, però sense contrastos.