Entenem la proposta d’eix de vianants com una potenciació d’un eix existent que connecta una successió de nòduls centrals encocatenats en l’eixample. La situació del Mercat de Pere Grau és sorprenent en tant que es troba al bell mig de la plaça; queda clar, que la seva situació respon a la centralitat que li donen l’encreuament d’una sèrie de carrers situats de forma axial, centre del qual és el propi Mercat. És aquesta situació d'icona, de referència visual del barri, d’on el projecte arranca. El mercat és i serà punt central. El projecte busca situar el mercat de forma més amable dins del seu entorn més proper, però sobretot emfatitzar la seva identitat com a punt central i de referència. Així, el projecte manté l’edifici actual, però utilitza l’ampliació requerida per a convertir-lo en un edifici icònic.

Establir una trama generadora de l’estructura del mercat, implica entendre aquest edifici dins de la seva centralitat urbana. Una estructura reticular estricta premia clarament els dos eixos cartesians; la retícula que es proposa busca integrar en el funcionament real del mercat la suma de direccionalitats que conflueixen en aquest edifici: així, amb una retícula de rombes, es potencia la vinculació amb la totalitat dels eixos viaris, relació que es concreta en l’espai públic en l’estructura del mercat exterior, fixada a través de l’entoldat mecanitzat. La retícula romboïdal permet generar una successió de noves relacions dins del mercat, i generar petites places en l’encreuament dels eixos.